Municipi de Farrera

El terme municipal té una extensió de 61,85 km2 i està format per Farrera, Burg, Montesclado, Alendo, Mallolís i Glorieta. També comprèn les Bordes de Burg, les Bordes de Bedet i les Bordes de Tressó, de les quals només les últimes estan habitades tot l’any per una família.

El 50% del territori forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu.  

Es destaca la Serra de Màniga amb el seu cim més elevat, el pic de Màniga (2.515 m), a l’est el cap de Ras de la Font Negra (2.386 m) i Coll de So, al sud el Cap de Juverri (2.088 m) i Pic d’Urdossa ( 2.225 m).

La població ha estat sempre escassa assolint el seu màxim en els 469 habitants el 1930. Des d’aleshores el descens de població ha estat molt marcat fins la dècada del 1980, que ha tingut una petita recuperació. Malgrat que la població oficial és de 157 habitants (2010), permanentment hi viuen només una vuitantena de persones.

L’economia sempre ha esta de caràcter agrari i a la cria de bestiar oví, boví i de peu rodó. Actualment, la poca població que hi viu a la vall continua dedicant-se a activitats agroramaderes, aprofitant les nombroses bordes d’alta muntanya, i més recentment a l’agroturisme.

El nostre és un clima d’alta muntanya que es caracteritza per la variabilitat. Les precipitacions són força repartides durant l’any però més abundants a la tardor i primavera. L’ambient és sec, cosa que facilita la resistència al fred i a la calor. L’hivern pot ser cru, amb temperatures sota zero durant les nits i de vegades també durant el dia. Les nevades poden ser copioses entre finals de novembre i abril.

La Vall de la Coma compta amb una abundant patrimoni romànic, testimoni d’un passat esplendorós: esglésies i ermites de Sant Martí de Mallolís, Santa Eulàlia d’Alendo, Sant Roc de Farrera, Santa maria de la Serra, Sant Esteve de Montesclado i Sant Quirze de Glorieta.

Historia: Els llocs més antics esmentats són els d'Alendo, Farrera i Burg, que figuren entre les parròquies de la Valle Tirbiense, documentades en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada el 819. Els castells de Burg i de Farrera eren el 1130 en poder d'Arnau III de Pallars Sobirà, i més endavant hi tingueren dret els Vilamur. El castell de Glorieta figura a la fi del segle XIII. Però el 1272 el vescomte de Castellbò, i alhora comte de Foix, Roger Bernat III comprà als comtes de Pallars, juntament amb Tírvia, la coma de Burg; així, aquestes terres seguiren les vicissituds de les incorporades al vescomtat de Castellbò, dins el qual formaren part des del segle XV del quarter de Tírvia, que comprenia la batllia de Burg i Mallolís, a més de la Vall Ferrera i la Ribalera. Els territoris del vescomtat tornaren a la corona el 1548, i al inici del segle XVIII figuren en el cens del 1718, dins la jurisdicció del rei, els llocs de Burg, Farrera i Mallolís, mentre que Montesclado (no esmentat abans) i Glorieta són de Josep Copons; aquesta situació es mantenia en la relació de Galobardes del 1831, recollida per Rocafort (Montesclado i Glorieta pertanyien a N. Copons i de Cordelles i els altres llocs eren reialencs).  

Accés: Des de Tírvia, on arriba una carretera local procedent de Llavorsi, surt una carretera que després de bifurcar-se als principals nuclis, de Farrera surt una pista forestal, que accedeix a les Bordes de la Coma i al Coll de Só, en arribar en aquest punt surt una derivació que accedeix a les anomenades Bordes de Tressó, i si es continua la pista podem accedir a dos indrets, un a la dreta que ens porta fins al santuari de Santa Magdalena, on en aquest punt es pot seguir el tram que comunica amb Sant Joan de l’Erm (Montferrer i Castellbó).